Aquest apartat reuneix informació sobre el patrimoni, els edificis històrics i els espais singulars del nucli de Bescanó. Les fitxes es presenten directament en aquesta pàgina per facilitar-ne la consulta.
Capella i font de Sant Sebastià
Conjunt format per la capella del segle XVII, vinculada a les epidèmies de pesta, i per la font situada a l’antic camí ral entre Girona i Manresa.
Església parroquial de Sant Llorenç (1051)
Església documentada des del segle XI, amb nau gòtica i façana barroca, integrada al nucli històric de Bescanó.
Museu etnològic municipal
Espai de la Casa de la Volta dedicat a una exposició permanent d’eines i objectes antics; les visites es fan de manera concertada.
La torre (s. XIII)
Antiga casa forta de planta quadrada, amb elements gòtics i romànics, que havia estat residència dels senyors feudals.
Castell dels Castellevell (1374)
Restes situades al Puig del Castell, entre el mas Viader Vell i el mas Ferrer-Pagès o la Fàbrega.
Església de l’Assumpta (1959)
Edifici de rajol vist i formigó que va marcar l’eixample del poble, projectat per l’arquitecte bescanoní Josep Ros i Casadevall.
Capella de Santa Margarida (1378)
Capella situada davant de can Viader, amb volta de mig punt, espadanya i ornamentació floral i animal als accessos.
Castrum de Baschono (1122)
Conjunt fortificat documentat des del segle XII, conegut posteriorment com a castell de Favars, de Foix o de Castelló i convertit amb el temps en masia.
Central modernista (1916)
Central hidroelèctrica modernista de Joan Roca i Pinet, singular per la seva arquitectura i l’abundant decoració escultòrica.
Molí (1299)
Antic molí fariner i conjunt residencial i administratiu, relacionat amb la família Benages i amb la capella neoromànica de Nostra Senyora de la Concepció.
Fàbrica tèxtil Gròber (1893)
Complex industrial vinculat a l’energia hidràulica que va transformar l’activitat econòmica i social de Bescanó a partir de finals del segle XIX.
Pas de la barca del llibant (1747)
Memòria de l’antic pas del Ter amb barques de rem i de cable, mantingut durant segles i actiu fins a l’any 1974.