EL VOLCÀ DE LA CROSA – ESTANYOLLa Crosa és el volcà amb el cràter més gran de la península i un dels més grans d’Europa, amb un diàmetre de 1250 metres. No es coneix amb exactitut l’època en que es va formar, tot i que del seu bon estat de conservació es dedueix que es tracta d’un volcà relativament recent, que va entrar en erupció durant el quaternari, com els de la Garrotxa i de la vall del Llèmana.
La Crosa va tenir un únic episodi eruptiu que es va desenvolupar en diferents fases, però sense cap tipus d’interrupció entre una i altra i en un temps relativament curt.
1. En una primera fase hidromagmàtica el contacte del magma ascendent amb una gran bossa d’aigua subterrània va provocar violentes explosions que expulsaren gredes, cendres i algunes bombes juntament amb gran quantitat de roques del subsol.
2. Va seguir una fase estromboliana, molt més tranquil·la, que va edificar un con d’escòries.
3. Una nova entrada d’aigua al conducte del volcà va provocar una segona fase hidromagmàtica, amb fortes explosions que varen destruir l’edifici anterior i va eixamplar el cràter fins a les mides actuals.
4. Una segona fase estromboliana va formar un petit con d’escòries adossat al llavi nord-oest de l’interior de la gran caldera.
5. Una darrera fase de caràcter efusiu va emetre dues colades de lava: una en direcció a Sant Dalmai i una altra que va provocar la destrucció parcial per esvorallament del con d’escòries interior.
Antigament, el fons de la Gran Depressió volcànica era ocupat per un llac, dessecat definitivament entre els segles XVIII i XIX mitjançant la construcció d’una interessant mina subterrània.
A l’Àrea de les Guilloteres d’Estanyol trobareu una zona d’aparcament i també disposareu de panells informatius per poder fer qualsevol dels tres itineraris degudament marcats amb banderoles.
Actualment, el volcà de la Crosa és un Espai Protegit d’Interès Natural
