Coneix-lo
1. Geologia i història
2. Valors naturals de la Crosa
3. Patrimoni cultural
Projecte de gestió
Informació pràctica
1. Itineraris i serveis
2. Bones pràctiques

Coneix-lo

Geologia i història

El volcà de la Crosa està situat a la província de Girona, entre les localitats de Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar) i Estanyol (Bescanó). Presenta un dels cràters més grans d’Europa amb un diàmetre de 1.250m. La seva peculiar forma de C, diferent a la percepció típica d’un volcà de forma cònica, es deu la successió de diferents fases d’erupció que es van donar durant la seva última activitat explosiva.

El període eruptiu de la Crosa es troba entre els 7,9 i 1,7 milions d’anys (Ma), característic dels processos volcànics de la depressió de la Selva. Els de la zona de l’Empordà, més antics, es van produir entre 12 a 8 Ma enrere i l’activitat més recent a Catalunya la trobem a la Garrotxa, fa entre 500.000 i 10.000 anys.

A l’interior del volcà de la Crosa hi trobem un cràter petit dins un cràter més ample. El cràter més gran es va formar primer, a partir d’una explosió molt violenta –anomenada freatomagmàtica–. En aquest tipus d’activitat volcànica, el magma és ric en gasos i al pujar cap a la superfície es barreja amb aigua subterrània, provocant grans explosions. Així va ser com es va crear un primer cràter molt ample, de 1250 m, el més gran de la Península Ibèrica. Quan l’aigua subterrània ja s’havia esgotat, el magma va seguir pujant a la superfície però amb una activitat menys violenta. En aquesta fase de l’erupció –la fase estromboliana— es va crear un segon cràter més petit, dins el cràter inicial. En l’última fase, anomenada efusiva, el magma era menys gasós i va sortir en forma de colades de lava, estenent-se per part del cràter principal.

Aquestes fases eruptives no són les úniques esdevingudes a la Crosa. Amb anterioritat ja s’haurien succeït uns altres episodis freatomagmàtic i estrombolià.

Vulcanisme a Catalunya

Formació del Volcà de la Crosa

Valors naturals de la Crosa

El Volcà de la Crosa és un espai seminatural molt heterogeni, on hi trobem zones de bosc mediterrani, prats, herbassars i zones de conreu. Això fa que, tot i tenir una àrea reduïda, contingui una fauna molt diversa. Almenys 14 de les espècies presents a la Crosa es troben en categoria de protegides segons el DECRET 172/2022, de 20 de setembre, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida. En els diferents hàbitats que conformen el mosaic del paisatge hi trobem diferents espècies.

Conreus

Un dels principals hàbitats del volcà són els conreus. Hi trobem espais agraris de secà (cereals, farratges i oleaginoses), de regadiu (hortalisses i farratges), llistonars i pradells, avellaners, plantacions de planifolis i zones amb vegetació ruderal.

Conreus

Fauna associada:

Cogullada vulgar (Galerida cristata) (Espècie protegida) Es un petit ocell amb coloració de diferents tons marronosos i amb les plomes de la panxa de color blanc. Se’l pot distingir fàcilment per la seva cresta, la qual sempre porta alçada. El podrem veure rondant a prop de de conreus, zones ermes i vores de camins.
Perdiu Roja (Alectoris rufa). Petit ocell amb una cua curta, que presenta plomes a la part superior grises amb un toc rogenc , galtes i gola blanca limitades per una franja negre amb potes i bec vermell. Es una presa molt preuada pels caçadors.
Conill (Ortyctolagus cuniculus) Tot i que associem aquesta espècie com un habitant del bosc , el conill sol evitar llocs arbrats. És una espècie que cria en caus sovint colonials. Tot i ser un animal molt comú i abundant a Catalunya , pot ser escàs altres part del món degut diferents brots de malalties infeccioses.
Serp Verda (Malpolon monspessulanus) (Espècie protegida) Es la serp europea més gran de totes, els adults poden arribar a mesurar 2,5m de longitud. És una serp verinosa i té el seu verí als ullals de la part posterior de la seva mandíbula (opistòglifs). Tot i que el verí té una baixa toxicitat en humans, és letal per les petites preses que caça com podrien ser petits conills o rates.

Prats i Herbassars

És un hàbitat que es produeix de forma natural en quasi tots els continents. La vegetació que hi domina són les gramínies, les juncàcies, els trèvols i altres plantes herbàcies.

Prats i herbassars

Fauna associada:

Talpó (Microtus duodecimcostatus) Són animals molt petits semblants als ratolins tot i que són mes corpulents, amb el cap arrodonit i la cua més curta i amb pèls. Son molt bons excavadors i acostumen a viure dins les galeries subterrànies on hi fan petites cambres.
Mustela (Mustela nivalis) (Espècie amenaçada) És el mamífer carnívor més petit de tots, tot i la seva mida és un dels depredadors més eficients, ja que es pot introduir amb facilitat dins dels caus de petits mamífers com els conills. Tot i viure en ambients molt diversos és una espècie cada cop més escassa a Catalunya.

Eriçó (Erinaceus europaeus) (Espècie amenaçada) És un petit mamífer insectívor que té tot el cos cobert de punxes. Aquestes punxes li serveixen com a protecció davant dels depredadors. La pèrdua d’hàbitat i els nombrosos atropellaments dificulten enormement la seva conservació i per això actualment es troba amenaçada.

Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) (Espècie protegida) És un llangardaix gros i corpulent, sol mesura al voltant de 60 cm. És molt característic pels seus vistosos colors verds i blaus i per les seves taques a la part dorsal del cos. Pot arribar a caçar preses de fins la mida de un conill petit.

Bosc mediterrani

Bosc Mediterrani

És un hàbitat que trobem en zones temperades, molt abundant al contorn del cràter del volcà de la Crosa. La seva vegetació pot ser molt variable però les principals especies són les alzines, les alzines sureres i els pins, com a espècies perennes, i l’avellaner i el roure com a espècies caduques.

Fauna associada:

Mussol comú (Athena noctua) (Espècie amenaçada) Es una au nocturna fàcil de veure al capvespre o a l’alba en les parets de pedra de cabanes, marges, en pals de telèfon o sobre senyals de trànsit. La seva dieta es variada, al matí s’alimenten d’insectes i durant la nit de petits rosegadors. El seu cant es una mica similar a el miol de un gat.
Gamarús (Strix aluco) (Espècie amenaçada) Fa nius als forats dels arbres i a caixes nius. És una espècie nocturna que habita als boscos i que presenta un cant molt característic “uhuh-uhuh”, típic dels contes de por.
Geneta (Genetta genetta) Es pot confondre amb un gat però realment no és un fèlid, si no un vivèrrid. Té una forma allargada amb les potes curtes i les orelles arrodonides. És estrictament nocturna i sol habitar i grimpar pels arbres. La seva dieta es omnívora ja que menja fruits, insectes, petits mamífers i ocells.
Fagina (Martes foina) És molt similar a la marta, tot i que tolera millor les altes En quant a l’anatomia difereixen en que la fagina té les orelles més petites, la cua menys peluda, el pit de color més blanquinós i el nas rosat. És una espècie nocturna de dieta omnívora. Es pot trobar amb freqüència a la nit creuant carreteres i camins forestals.

Patrimoni cultural

A més de la seva importància a nivell geològic, el Volcà de la Crosa ha tingut un valor a nivell cultural per les poblacions del territori al llarg de la història. També, a dia d’avui, es conserven algunes construccions de valor arquitectònic en l’àmbit del volcà.

Ermita de Sant Llop

Situada damunt del punt més alt del nucli de projeccions del Volcà de la Crosa, l’edificació de Sant Llop és una de les edificacions més emblemàtiques de la zona. Els seus orígens es podrien remuntar al segle IX o X, tot i que no se n’ha localitzat documentació escrita fins al segle XIII. Sembla que originàriament, o si més no en determinades èpoques, l’ermita estava dedicada a San Abdó o a San Senén, i possiblement va servir també com a guaita defensiva. Durant la guerra del francès, pels volts de 1808, la imatge de Sant Llop fou traslladada a l’església de Sant Dalmai, d’on va desaparèixer durant la guerra civil (1936-1939).

Des d’aleshores, mig enrunat, Sant Llop s’ha mantingut com a una edificació fantasmagòrica que domina la plana de la Selva, des de Girona fins a Hostalric. Aquesta situació privilegiada li va permetre tenir un breu període de tímida resurrecció a finals del segle XIX, quan va formar part de la xarxa de telegrafia òptica de l’exèrcit. D’aquesta època data el fossat defensiu i la torre de rajols bastida damunt de l’espadanya.

Autor: Josep Maria Viñolas Esteva

Moltes de les torres de telegrafia òptica van ser edificades al pla de la Selva, damunt dels relleus volcànics (Hostalric, Sant Jordi a Maçanet, Puigsardina a Riudarenes i Sant Llop). La raó no és altra que la visibilitat que es domina des d’aquests turons aïllats enmig de la plana.

Vistes des de Sant Llop

Sabies que…?

Sant Llop era considerat protector dels pastors, ja que es creu que tenia la facultat d’espantar els llops que atacaven els ramats. Antigament hi havia la creença estesa que els llops podien fer perdre la veu per impedir que algú que fos atacat per aquests animals pogués demanar ajuda. Segurament per aquesta raó es considera que Sant Llop tenia també la facultat de guarir les malalties del coll i de la gola.

L’època augustal al Volcà de la Crosa

Fins fa poc, el coneixement arqueològic d’època antiga en el territori de la Depressió de La Selva era relativament escàs. Les campanyes arqueològiques realitzades a l’entorn del Volcà de la Crosa, ens han permès començar a entendre el tipus de vida i activitats econòmiques que s’hi van desenvolupar.

Va ser la troballa de nombroses sitges—cavitats subterrànies que s’utilitzaven per guardar els productes collits al camp , principalment cereal— sota la Plaça Major a de Salitja, el que va permetre confirmar la importància de l’activitat agrícola que duien a terme els poblats que habitaven la Crosa. L’Associació Atri Cultura i Patrimoni van ser els responsables de l’excavació i entre les troballes que van catalogar el passat desembre de 2022 hi ha 20 sitges ibèriques i una estàtua de bronze del déu Mercuri del segle I aC, trobat dins d’una tina ibera.

La plaça major de Salitja, amb les marques d’algunes de les sitges que s’estan catalogant. Quim Canals. Font: El Punt Avui

Imatge del fragment de l’estàtua de Mercuri trobat a Salitja. Xavier Pi. Font: ACN

Si ens remuntem al segle II aC amb l’arribada dels romans, els sitjars eren molt abundants per tot el nord-est peninsular, i el gra era un dels productes amb més demanda, especialment per proveir a les legions i a la mateixa Roma.

Això ens confirma que els fèrtils terrenys planers de l’entorn del volcà serviren per a conrear i produir cereals en un medi densament poblat, dotat d’abundants recursos i matèries primeres i molt ben comunicat amb la Via Heraclea (predecesora de la Via Augusta), un fet clau per la correcta distribució i comercialització del gra d’aquesta regió. Es a dir que la Crosa degut a les seves excepcionals qualitats ha estat utilitzada des de fa milers d’anys fins al dia d’avui com un espai agrícola.

Projecte de gestió

L’any 1995 el Volcà de la Crosa va ser inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i es aprovar el “Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Volcà de la Crosa”. Per assegurar la conservació de la geodiversitat i la biodiversitat d’aquest espai, s’han fet actuacions d’estudi i millora de l’espai. La gestió de l’espai es va coordinar a través del Consorci de la Crosa, entre els anys 2006 i 2015. Des de l’any 2020, els ajuntaments de Bescanó i de Vilobí d’Onyar s’han coordinat per seguir gestionant l’espai de forma activa. Actualment, podem dir que aquesta gestió es basa en tres pilars: la participació, per assegurar una bona convivència ciutadana, la conservació del medi natural i la divulgació i sensibilització sobre els valors d’aquest espai tan únic.

Participació ciutadana i transparència

Les accions que es van fent any a any per millorar l’espai, es recullen en el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Volcà de la Crosa (1995) i el Pla estratègic de l’ús públic al Volcà de la Crosa (2021).Aquests dos documents marquen una línia a seguir, però per aconseguir que la gestió de l’espai sigui sostenible a escala social, es duen a terme accions de participació ciutadana. En les sessions de participació, s’escolten les opinions dels propietaris i es consensuen quines accions són més prioritàries. Treballant de la mà dels propietaris de l’espai, s’aconsegueix millorar mica en mica la qualitat de vida dels residents de la zona, que s’han vist afectats per l’afluència constant dels visitants al volcà.

Conservació del medi natural

Els darrers anys s’han dut a terme accions per conservar el medi natural de la Crosa. Per una banda, preservar la seva geodiversitat, treballant per evitar la degradació dels afloraments que ens permeten entendre la història del volcà, i per altra banda la seva biodiversitat.

Creació de refugis per llangardaix ocel·lat

Una de les espècies clau de la Crosa és el llangardaix ocel·lat. Aquesta espècie ha patit una regressió molt important a Catalunya durant els últims anys, a causa de la pèrdua d’hàbitat i la mortalitat en carreteres algunes de les causes principals. És per això que l’any 2022 es van construir diversos refugis per a aquesta espècie, que també poden servir per altre fauna com la sargantana iberoprovençal o la salamandra.

Construcció de refugis per llangardaix ocel·lat

Preservar els afloraments geològics

La dispersió de camins és una problemàtica que afecta l’EIN de la Crosa. A banda dels camins oficials, l’obertura de senders és una pràctica recurrent que augmenta el risc d’erosió i destorb a la fauna que habita l’espai. A més, l’accés de bicis, motos i cotxes en els espais més sensibles a l’erosió– com els afloraments o el mirador de Guilloteres—fa que aquests espais es degradin més ràpidament. Per protegir aquests espais, s’han col·locat cartells o tanques en alguns punts.

Regulació de l’accés rodat a Guilloteres

Divulgació i transparència

La ruta de la volta al Volcà de la Crosa i la cartelleria que trobem al llarg de l’itinerari, ens permet conèixer la història del Volcà i poder entendre, al llarg de la visita, quins són els seus valors naturals.

Informació pràctica

Itineraris i serveis

L’itinerari oficial per recórrer el volcà de la Crosa és una ruta circular de 5 km (durada aproximada d’1h i 30’) que podeu seguir fàcilment des de l’Aparcament de Guilloteres, seguint les indicacions. Al llarg de l’itinerari, trobareu 5 punts d’interès geològic per conèixer més a fons com es va formar el volcà.

Aparcaments

Els aparcaments més propers per accedir al volcà són l’aparcament de Guilloteres, l’aparcament de Sant Dalmai i l’aparcament de les Fonts de Salitja.

Àrees recreatives

A les Fonts de Salitja hi trobareu una àrea recreativa habilitada amb taules de pícnic.

Bones pràctiques per la visita

Seguiu els camins senyalitzats: l’itinerari oficial de l’espai és la Volta al Volcà
Deixeu els animals i les plantes: Està totalment prohibit sostreure qualsevol element del medi natural per l’impacte que això suposa sobre la biodiversitat.
Deixeu les roques i els minerals : està prohibit endur-se material geològic de l’espai.
Prohibit acampar: La instal·lació de mobiliari, tendes o altres elements humans al medi natural.
Porteu les mascotes lligades: Les mascotes deslligades poden afectar la fauna i flora salvatge i poden provocar danys als cultius.
No llenceu deixalles: Emporteu-vos les vostres deixalles. Llençar-les al medi natural està sancionat.
Prohibit fer foc Encendre foc està estrictament prohibit sota qualsevol circumstància sense permís exprés.
Accés motoritzar restringit